eco...

#28 amistat

2012-01-28T14:35:00.000Z

#matear

Avui, hi tornaré. El dia acompanya.

A la vostra salut!

---------------

#matear

Hoy lo haré de nuevo. El día acompaña.

A vuestra salud!

mate 28.01.12 [ foto: síl

#27 relativitzar

2012-01-27T22:39:00.000Z

#propòsit #reltativitzar

només és feina... i m'agrada

---------------

#propósito #relativizar

sólo es trabajo... y me gusta

centre pompidou, paris '05 [fotomoguda: sil

#26 apropar-se

2012-01-26T19:28:00.001Z

#propòsit #apropar-se

Prejutjar sense conèixer et pot fer perdre coses molt interessants
com l'exposició de Perejaume a La Pedrera

--------------------------------------

#propòsit #aproximarse

Prejuzgar sin conocer te puede hacer perder cosas tan interesantes
como la exposición de Perejaume en La Pedrera

cartell [foto: síl

sé de un lugar

2012-01-26T19:05:00.000Z

Sé de un lugar és una cançó del grup sevillà Triana i es converteix en el lligam de l'obra, creada i dirigida per l'actor Iván Morales. Sé de un lugar ens explica una història d'amor, de l'amor que queda quan s'ha acabat la parella. L'escenari és el menjador del Simó, que no surt de casa després de la ruptura amb la Béré; però no hi està sol, l'espectador l'acompnya i, en certa manera, forma part activa de l'acció. L'obra comença amb una frase que ens deixa a tots perplexos, "sóc xenòfob" diu el Simó. Però, poc a poc, va prenent sentit i ens anem adonant que aquesta por a l'altre, en el fons, és una por a un mateix, a acceptar-se i a acceptar-se diferent a com un sempre s'ha imaginat.

L'Iván ha aconseguit construir una obra fresca i dinàmica (tot i els silencis), narrada amb un llenguatge quotidià i desacomplexat. Els actors en constant moviment, fan un molt bon treball; a destacar els canvis de registre d'Anna Alarcón, perfecta en moments d'alta exitació.

Estem davant d'un exemple de teatre de veritat, petit però intens. A l'argentina. D'aquells que, en temps de crisi, demostren que no cal ni grans escenografies, ni grans capitals, només bones històries de pell i sentiment. Honestes. Una proposta que no podeu deixar passar, sobretot si us agrada viure el teatre d'aprop.

imatge extreta de sé de un lugar

#25 compartir

2012-01-26T18:19:00.000Z

#cosesquemagraden

la ciutat compartida

------------

#cosasquemegustan

la ciudad compartida

pg. gràcia [ foto: síl

#24 espirals

2012-01-24T22:58:00.000Z

#eldiadelamarmota

amb la sensació de viure en un espiral

---------------------------

#eldíadelamarmota

con la sensación de vivir en una espiral

madrid '11 [foto: síl

#23 fail

2012-01-23T15:39:00.002Z

#diafail

I això que el dia prometia ...

------

#díafail

Mira que el día prometía...

camí a la feina 23.01.12 [ foto: síl

#22 Res no tornarà a ser com abans

2012-01-22T22:13:00.018Z

Carol López torna a La Villarroel per presentar-nos més històries quotidianes, de persones corrents (de fet, els personatges mantenen els noms dels actors), que ens hi tornen a fer còmplices perquè sempre hi ha quelcom que et toca, que t'hi submergeix. Aquest cop, sense parlar gaire de res, torna a parlar una mica de tot: els secrets de les relacions de parella; la valentia vs la por de fer el què es vol; què passa quan allò s'esdevé; la variabilitat de com veiem les coses segons la banda on ens trobem,... La gràcia, entre d'altres coses, rau en que la Carol té l'habilitat de fer de temes que, a priori, si n'ets la protagonista, no fan gaire gràcia, però que et provoquen grans rialles (aquesta vegada, menys sorolloses però igualment constants) i els desdramatitzen. I tot, explicat amb un llenguatge proper, divertit i entenedor i, com sempre, barrejant idiomes amb naturalitat. Els actors estan molt bé, encara que destacaria la feina d'Andrés Herrera i Dolo Beltrán, per mi, amb més força i complicitat. I, sí, a mi m'ha tocat el tema musical, no ho puc negar!

Sí, potser no és una obra innovadora (més si has vist altres obres seves), però no per això deixa de ser una molt bona proposta de tarda-vespre en companyia. M'atreviria a dir que serà un altre èxit.

FITXA TÈCNICA:

DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ: Carol López REPARTIMENT: Dolo Beltrán, Andrés Herrera, Olalla Moreno i Andrew Tarbet. Amb la col·laboració de Paul Berrondo. ESCENOGRAFIA: cube.bz. VESTUARI: Myriam Ibáñez IL·LUMINACIÓ: Jaume Ventura SO: Damien Bazin MAQUILLATGE: Toni Santos PERRUQUERIA: Pelukim VÍDEO: Focus Audiovisuals PRODUCCIÓ: La Villarroel

A LA VILLARROEL FINS L'11 DE MARÇ

[foto: síl

#21

2012-01-22T09:59:00.002Z

#coses que m'agraden

Ahir vaig veure el vídeo d'una part.

Cada dia em meravella més la natura.

---------------------------

#cosasquemegustan

Ayer ví el video de un parto.

Cada día me maravilla más la naturaleza.

distorsions [ foto: síl

#20

2012-01-20T17:34:00.000Z

(...) Queda la organización libre, de abajo arriba, de lo simple a lo complejo, mediante el libre pacto y la federación de producción y de consumo, es decir, la anarquía. Y éste es el medio que preferimos".

Enrico Malatesta (1853 - 1932)

Taibo, Carlos. Libertari@s. Antología de anarquistas y afines para uso de las generaciones jóvenes. Los libros del lince, 2010. ISBN 978-84-15070-02-3

pg. de gràcia, bcn [foto: síl

#19 aprofitament

2012-01-19T23:06:00.000Z

#propòsits

#no perdre el temps

(no confondre amb no fer res)

-----------------------------

#propósitos

#no perder el tiemp

(no confundir con no hacer nada)

treient tot el suc del dia [ foto: síl

#18 embolics

2012-01-18T17:42:00.002Z

#embolics

......

#líos

Manolete, si no sabes torear ¿pa' qué te metes?

l'escultura de la discòrdia, bcn [foto: sil

#17 consum responsable

2012-01-17T22:47:00.000Z

#propòsits

# consum responsable

#consum agroecològic

#consum de proximitat

---------------

#propósitos

#consumo responsable

#consumo agroecológico

#consumo de proximidad

al vell mig del pg. de gràcia [foto: síl

#16 acció!

2012-01-16T20:48:00.003Z

#propòsit

La no-actuació és nefasta

@marisolbcn

#envoltadadegentsàvia

--------------------

#propósito

La no-actuación es nefasta

@marisolbcn

#rodeadadegentesabia

avda.maria cristina [ foto: síl

#15 fora mandres!

2012-01-15T11:12:00.000Z

#propòsit

desprendre's de la mandra

-----------------

#propósito

desprenderse de la pereza

les meves postes [ foto: síl

#14 leggerezza

2012-01-14T13:03:00.001Z

#paradoxes

amb l'agradable sensació de qui viatja sense equipatge

----------------------

#paradojas
con la agradable sensación de quien viaja sin equipaje

bcn des del mnac [foto: síl

#13 brillant

2012-01-13T10:21:00.000Z

#cosesquemagraden

Quina meravella de sèrie...

els trobaré molt a faltar.

---------

#cosasquemegustan

Qué maravilla de serie...

les extrañaré mucho.

11.01.2012 [ foto: síl

#12 per aquells dies que totes sabem...

2012-01-12T23:13:00.000Z

Hoy he decidido desatenderme de mis hormonas. No me importa si están o no están. No puedo permitirles que me controlen, que me depriman, que tomen por asalto mi cuerpo y sus relojes, que cambien el ritmo y el tiempo de mi vida. Proclamo que es posible negarse a ser cómplice del mecanismo que, sin ningún pudor, amenaza con trastocarlo todo, con la emboscada en que nos mutilará para convertirnos en seres asexuados, acalorados, estériles y sin oficio. Declaro que uno puede negarse a ser custodio apacible de un cuerpo que decide que es de noche cuando apenas el día traspasa los resquicios de la dilapidada juventud. No me vencerán estos humores jugando en mis ovarios, subiendo y bajando como si yo fuera un parque con columpios. No dejaré que mi sangre sucumba y se crea la historia de cronómetros voraces royendo los pilares de la vida. La mente, clamo, la mente pionera, reguladora, tendrá que mantener su posición en esta guerra contra la mortalidad. Así diseñaré mi estrategia. Meditaré, pensaré, tomaré fósforo, comeré pescado, vitaminas. Haré un círculo de hierro con mis pensamientos, visualizaré mi querer, mi ser, hasta que mi cuerpo se rinda, hasta que las hormonas dejen sus escondrijos y decidan de nuevo inundarme, hacer casa en mí para siempre y como siempre.

Uno puede negarse (2006) en Gioconda Belli. Fuego soy, apartado y espada puesta lejos. Madrid: Visor, 2007. ISBN 978-84-7522-719-1

-------------------------

para esos días que todas sabemos....

paret d'una ex-terrassa okupa :: 09.01.2012 [foto: síl

#11 la maleta mexicana

2012-01-11T16:50:00.002Z

No deixa de meravellar-me, la vida i l'obra d'aquests 3 fotoperiodistes:

Gerda Tardo, Robert Capa i Chim. Fascinants!

No us perdeu ni l'expo (fins el 15/1/12) ni el documental
Més informació a l'International Center of Photography

11.01.2012 [ foto: síl

gerda taro

2012-01-11T16:39:00.015Z

Robert Capa dijo en una ocasión: "En una guerra, hay que detestar o amar a alguien; en todo caso, hay que tomar partido, porque, si no, no hay forma de soportar lo que ocurre". Está claro que tanto él como Gerda, y Gerda aún más que él, tomaron partido desde el principio y de forma inequívoca en la Guerra Civil española. Pero también está claro que Gerda murió porque no soportaba "lo ocurrido". Porque se empeñó en negar la derrota, porque se obstinó en su desesperado deseo de una victoria que, en su calidad de testigo visual, deseaba inmortalizar. Y eso es visible hasta en sus últimos gritos exhortando a regresar al combate a los soldados que se debatían en retirada.

François Maspero. Gerda Taro, la sombra de una fotógrafa.

La Fábrica Editorial, 2010. ISBN 9788492841387

miliciana [ foto: gerda tardo

Cada dia estic més fascinada amb aquesta dona. Vull ser com ella o enamorar-me d'algú com ella.

gerda taro [ foto: fred stein

#10 finiquitant el nadal

2012-01-10T18:40:00.001Z

esperem que, el tan aclamat "esperit", es mantingui

-------------------

finiquitando la navidad

esperemos que el, tan aclamado "espíritu" nos mantenga

caganer al pessebre de pl. st. jaume, a mig desmuntar

avets per reciclar, portal de l'àngel

llums de nadal i llums de tot l'any, portal de l'àngel

09.01.2012[fotos: síl

#9 les llums de la ciutat

2012-01-10T18:00:00.000Z

09.01.2012 [foto: síl

#8 Los Miserables

2012-01-10T17:43:00.000Z

Fa gairebé un any vaig poder veure Los Miserables a Madrid i em va sorprendre molt gratament el muntatge. Diumenge vaig repetir a Barcelona i la vaig saborejar encara més, entrant-hi fins al fons i deixant brollar les emocions sense vergonya. Es podria dir que estem davant d'un musical que garanteix l'èxit, tant per als amants del gènere com per a aquells que no hi tenen una predilecció especial. Basat en el llibre homònim de Victor Hugo, fou creat per Alain Boublil i Claude-Michel Schönberg, amb lletres de Herbert Kretzmer i direcció de Trevor Nunn i John Caird, narra una història plena de despropòsits, de llei i justícia i d'amor, embolcallat en el marc èpic, nostàlgic i màgic de la Revolució Francesa. Una d'aquelles històries que et fa empatitzar amb els personatges, sigui quina sigui la seva condició i hagi fet el què hagi fet. La música és extraordinària i potencia les emocions, subratllant passatges, fent crèixer els personatges. A la producció que gira per l'estat espanyol, el productor Cameron Mackintosh ha incorporat noves escenografies i decorats inspirats en les pintures del propi Hugo, algunes d'elles aprofintant les noves tecnologies. Sens dubte, un imprescindible de l'escena teatral! No tingueu por i acosteu-vos-hi!

08.01.2012 [ foto: síl

#7 vida

2012-01-07T23:33:00.000Z

segueix bategant...

i, cada vegada amb més força

------------------------------

sigue latiendo...

y, cada vez con más fuerza

torrent de les flors/ travessera de gràcia

07.01.2012 [ foto: síl

#6 emocions

2012-01-06T11:39:00.000Z

#propòsit #no deixar-me d'emocionar pel què m'envolta

--------------------------

#propósito #no dejarme de emocionar por lo que me rodea

06.01.2012 [ foto: síl

#5 ï

2012-01-05T23:39:00.002Z

Les llàgrimes del Lliure de Gràcia són, al meu parer, el què li ha mancat a l'espectacle de Blai Mateu, que a Ï se submergeix a l'exili provocat per la Guerra Civil espanyola. I, ho fa, partint del món del circ, però i introdueix acrobàcies i música, fent-se valer més que per paraules, pel cos i sons. Ï resulta un espectacle interessant, original i sorprenent (almenys per mi que n'he vists pocs d'aquests tipus). Potser li manca una mica de ritme i hi ha alguns alts i baixos: després de la primera escena, al meu parer decau una mica i no acaba d'estar massa lligat, ni les escenes ni amb el tema, i es fan una mica llarg, amb gestos una mica repetitius. Però després tota va cap amunt, in crescendo, poc a poc, augmentant la sorpresa, gràcies a la incorporació d'elements acrobàtics que et fan quedar ben bocabadat.
Estem davant d'un espectacle apte per tots els públics, "parlat" en diferents idiomes, on s'hi somriu i encongeix, a parts iguals. Tot i que, aquí és on hi podríem trobar la major pega, ja que no t'acaba d'emocionar, d'arribar-te dins, sobretot, per tractar del tema que tracta. La càrrega política i social però, hi queda clara. Malgrat tot, l'espectacle i el seu treball, valen molt la pena. Sens dubte, és un nom que cal tenir en compte i no perdre-li la pista.

escales del teatre lliure de gràcia
05.01.2012 [ foto: síl
foto de blai mateu extreta de teatre lliure

#4 bona comunicació

2012-01-05T22:48:00.001Z

#propòsit #comunicació #pensament #acció

-------------------

#propósito #comunicación #pensamiento #acción

04.01.2012 [ foto: síl

#3 bons hàbits

2012-01-03T22:34:00.005Z

#propòsit #bons hàbits

----------------

#propósito #buenos hábitos

03.01.2012 [ foto : síl

#2 lectures

2012-01-02T16:55:00.004Z

#propòsits #lectura #diversió #idees #somnis

-----------------------------------------------

#propósito #lectura #diversión #ideas #sueños

02.02.2012[ foto: síl

#1 01012012

2012-01-01T21:21:00.004Z

sortida :: 08:17h :: cap de creus

posta :: 18:02h :: roses

Els primers i últims raigs, per carregar-nos d'energia al màxim. Aquest any hem d'acomplir molts somnis i encara queda molta lluita pendent.

----------------------------------------------------------------------------------------------

Los primeros y últimos rayos, para cargar-nos de energía al máximo. Este año hay que cumplir muchos sueños y aún nos queda mucha lucha pendiente.

01.01.2012[fotos: síl

feliz 2012

2011-12-31T10:35:00.002Z

Ingredientes:
1 kg de abrazos

100 pares de besos

una lata de luz de atardecer

un racimo de recuerdos bonitos

una bote de buenas intenciones

un buen puñado de sueños

365 sonrisas

250 gr. de emociones

* Los corazones agrietados o rotos tendrán que añadir un poquito más de cada ingrediente.

Rociar con un chorrito de buen humor y dejar cocer a fuego lento, con paciencia y una buena música de fondo. Antes de servir, aliñar con un una pizca de esperanza y espolvorear al gusto de atrevimiento, implicación e ilusión. Acompañarlo siempre con una buena conversación.

#cosasdelavida

Cuando el peor año puede haber tenido el mejor inicio y final.

Porqué las cosas no son siempre lo que parecen si se analizan bien .

pimientos que parecen flores [ foto: síl

jo confesso

2011-12-30T22:10:00.000Z

(…) vaig arribar a la conclusió que aquesta càrrega em pertany només a mi. I que els meus encerts i els meus errors són responsabilitat meva i només meva. M’han fet falta seixanta anys per veure-ho. Espero que entenguis i que em comprenguis que em sento desamparat, sol i absolutament enyorat de tu. Malgrat la distància que ens separa, tu em serveixes d’exemple. Malgrat el pànic, ara ja no accepto cap fusta per surar. Malgrat algunes insinuacions, em mantinc sense creences, sense sacerdots, sense codis consensuats que m’aplanin el camí cap a no sé on.

(…)

Dies de silenci i calma, tu dibuixant, jo llegint o escrivint. Coincidint en un corredor, fent-nos visites de tant en tant, prenent el cafè de mig matí a la cuina, mirant-nos als ulls i no dient-nos res per no esberlar la fragilitat d’aquella felicitat recuperada inesperadament.

(…)

Silenci. El tren, a l’altra riba del Congost, pujava cap a Ripoll. I nosaltres, a punt d’estimbar-nos en una conversa.

(...)

Jaume Cabré. Jo confesso. Edicions Proa, 2011. ISBN 9788475882536

lectura de vacances [foto : síl

2011-12-18T12:44:00.000Z

Si alguien me preguntara qué es lo que quiero hacer de mayor, les diría que ésto.

Grande, Lucini! Ojalá no se quede sólo en un sueño.

Barnasants 2012

2011-12-16T00:22:00.001Z

Dilluns 19 tindrem la programació, mentrestant,

ja podem guadir del seu fantàstic cartell.

Ganes!

Les idees no viuen sense organització (Gramsci)

Cartell realitzat per Retina & Retinette

Foto extreta de @barnasants

2011-12-16T00:01:00.001Z

Us imagineu que durant tota la vostra vida només haguéssiu conegut un president de govern? Doncs això és el què li passa a Italo, i a milers de joves italians. Ara sento curiositat per com continuarà la seva història... De moment, sembla que amb més esperança.

Di Paolo, Paolo. Dove eravate tutti. Feltrinelli, 2011. 9788807018602. 219 p.

Dove eravate tutti [ foto: síl

2011-10-10T22:04:00.001+01:00

tante cose...

milano'11 en vivid_color [ foto: síl

2011-10-10T21:33:00.000+01:00

mi lugar en el mundo

sulle guglie

tanti ricordi

la felicità

calma

silenzio

balance

no hi havia un lloc millor

per saber-se afortunada,

tot i les absències

...

milano:: 02.10.2011 [foto: síl

2011-10-09T19:39:00.003+01:00

Un video precioso para una canción preciosa. Aunque siempre me haga llorar.

las cosas que no supe responder [ marwan

... dove sei?

2011-10-08T17:26:00.001+01:00

...dove sei?

da julieta - verona'11 [ foto: síl

2011-09-27T17:14:00.000+01:00

¿juegas?

madrid [ foto : síl

2011-09-27T17:05:00.002+01:00

de madrid m'agrada...

la història (i la vida) dels seus carrers

les vistes i exposicions (made in cccb)

del nou CentroCentro

i poder seure-hi a llegir el diari

el nou passeig vorejant el Manzanares

disfrutar-la amb els amics

que em descobreixin

(els seus) llocs (meravellosos)

sol i el km.0

...i (re)visitar a Calder

i els records

madrid [fotos: síl

2011-09-21T22:21:00.000+01:00

de roma m'agrada...

la llum que cau sobre la ciutat

quan el sol que es pon

trepitjar la història

dels seus sampietrini

mirar enlaire:

les seves finestres, el seu cel, els seus núvols

la v/bella textura de les seves façanes

imaginar com devia ser tot

i, sobretot, compartir-la.

roma [ fotos: síl

2011-08-15T12:05:00.001+01:00

eclipse de lluna [ 15.06.2011

2011-06-08T16:32:00.002+01:00

ara només queda sortir

-------------------------

ahora sólo queda salir

amunt, amunt i fora! zoo'10 [foto: síl

2011-06-07T18:02:00.000+01:00

Tens raó, bloc, sóc molt egoista.

Només torno aquí quan necessito parlar.

--------------------------------

Tienes razón, blog, soy my egoista.

Sólo vuelvo aquí cuando necesito hablar.

parís'05 [foto: síl

Josep Brangulí torna a Barcelona

2011-06-07T11:56:00.001+01:00

Vaig tan despistada que ni m'havia assabentat que a partir de demà el CCCB acull l'exposició de fotografia de Josep Brangulí que l'any passat va organitzar la Fundació Telefónica. La vaig poder veure un parell de cops i em va encantar i així ho vaig explicar. No us la perdeu!

[ foto: Josep Brangulí

2011-06-07T11:46:00.001+01:00

{Per què li diuen deixar passar el temps
quan el què volen dir és espera't mentre t'oblido?}

---------------------------------------

{¿Por qué le llaman dejar pasar el tiempo

cuando quieren decir espérate mientras te olvido?}

temps de flors, girona'10 [foto : síl

2011-06-06T21:36:00.003+01:00

{últimament, ni el sistema, ni res...}

-------------------------------

{últimamente, ni el sistema, ni nada...}

pl. catalunya, bcn :: 260511 [ foto : síl

2011-06-06T21:30:00.003+01:00

Avui m'he begut el Nestea
que guardava per a tu.

És curiós, ni tan sols m'agrada.

-------------------

Hoy me he bebido el Nestea
que guardaba para ti.
Es curioso, ni siquiera me gusta.

temps de flors, girona'10 [foto: síl

2011-04-03T15:38:00.002+01:00

{guardo en tuppers las sobras de comida, las ganas, los abrazos y las vistas,
para otro fin de semana más}

waiting for [by síl

2011-03-26T10:41:00.002Z

feliz día, peque, tq

2011-02-25T20:48:00.002Z

Leo en la agenda de NOTODO:

Al cansancio, el hastío, el sentimiento de culpa añádeles aún otro enemigo: la soledad. Si Ivánov fuera funcionario, actor, pope o profesor, se habría acostumbrado a su estado.

Pero vive en una finca. En provincias. Las personas del lugar son bien borrachos, bin jugadores, bien como el doctor... No les importan sus sentimientos ni el cambio que ha sufrido. Está solo. Largos inviernos, largas tardes, el jardín vacío, las habitaciones vacías, el conde refunfuñón, la mujer enferma... No tiene ningún sitio adonde ir. Por eso a cada minuto le atormenta la pregunta: ¿qué hago con mi vida?

Extracto de una misiva de Antón P. Chéjov para A. Suvorin escrita en Moscú, el 30 de diciembre de 1888 y parte de Sobre el teatro: artículos y cartas, de Antón P. Chéjov; editado por Libros del Silencio, 2011. notodo.com

....y me veo

{scordami!} [síl'10

2011-02-21T18:09:00.001Z

{aixeca't i actua}

amsterdam '09 [síl

Killer

2011-02-20T22:12:00.003Z

Killer narra en primera persona la història de Pau Moira (Xavier Mestres), un personatge gris i inquietant que treballa d’enterramorts. Coneixem Pau en el moment que és jutjat per l’assassinat de 157 persones. Aquest horrible currículum fa que, en un gest sense precedents, la fiscalia consideri la pena de mort per al criminal. En els segons que precedeixen la sentència, Pau té un moment de record per a Jana, a qui considera la seva última víctima i, a la vegada, el seu gran amor i la causa per la qual ha acabat davant d’un tribunal.

A partir d’aquest moment, coneixem la història de Pau Moira, des del dia del seu naixement, i del seu terrible secret, tan letal per la gent que es creua en el seu camí. Però és Pau Moira realment un personatge tan terrible? Quina relació té exactament amb totes les seves víctimes? Com pot ser que hi hagi gent que defensi la seva innocència? I el que és més important, com pot un sol actor explicar aquesta història tragicòmica... a ritme de musical?

Hi ha obres que apareixen sense fer soroll. I no saps per què però no dubtes que l'has de veure. Això m'ha passat amb Killer. Era una mescla de ganes de veure el què havia creat en Guillem, que fos un musical, que tingués un tema tan... macabre? i amb el risc de ser un monòleg. Però tot això s'esbaiex en el primer minut, made in Broadway total. Música intensa, que va in crescendo, la veu de Xavier Mestres increíble, imatges de vídeo de fons que se superposen als personatges.

Poc a poc, una història que semblava molt clara al principi es va desentrellant, com si d'un conte d'en Monzó es tractés. Els músics (genials") deixen de ser músics per esdevenir part activa de l'obra i no només musical, i tot amb una gràcia gens pròpia de la professió. La música ajuda a trencar ritmes, a donar comicitat i serietat quan cal.

Xavier Mestre està magistral, adoptant la personalitat de múltiples personatges, amb una veu espectacular, amb moments còmics que fan oblidar el dramatisme inicial. L'escenografia minimalista, que es va muntant a mesura que transcorre l'obra només amb petits elements, deixa la importància al text, a la intrepretació i la música (que és el què realment la té). I és que, no cal més. Igual que la seva curta durada, una horeta (cosa que s'agraeix dins aquesta moda d'obres cada dia més i més llargues).

Simplement genial.

Potser l'única pega seria que té un inici tan intens que després es desinfla una mica i t'esperes més moments grandiloqüents que no arriben. Però, igualment, jo de vosaltres aprofitaria la pròrroga de 15 dies que es farà al Teatre Villarroel.

KILLER

Un thriller musical per a un actor i 3 musics

Autor: Guillem Clua

Música i direcció musical: Xavier Mestres

Direcció: Joan Mª Segura

Actor: Xavier Mestres.

Musics: Roger Benet (Clarinet, guitarra, percussió i veu), Xavi Sánchez (contrabaix i veu) i Tomás Alcaide (piano, violí i veu)

Del 23 de febrer al 6 de març 2011

Dimarts, dimecres i dijous, a les 21.00 h
Divendres, a les 21.30 h
Dissabte i diumenge, a les 20.00 h
FUNCIONS ESPECIALS :

6 MARÇ a les 22.00 h

Preu únic: 20€

Carmen Boza

2011-02-19T20:21:00.002Z

Llego a ella por Dani Flaco... y, aunque (a priori) no es mi estilo, me gustó... ¿me estaré haciendo mayor?

cartas desde el círculo polar [ carmen boza

{yo sólo espero que no todo se acabe}

2011-02-18T22:40:00.000Z

{y, ¿ahora qué?}

berlín'10 [síl

2011-02-18T09:05:00.001Z

Jo també estic en contra de la desconnexció de TV3 al País Valencià.

Però en quin país vivim?! No us recorda a altres temps, això?

2011-02-17T21:42:00.002Z

{te necesito}

pero ya nunca lo sabrás

berlín'10 [síl

2011-02-16T21:48:00.000Z

[todo está demasiado borroso]

a la carretera'10 [síl

2011-02-15T17:45:00.002Z

Me gustaría contarte en lo que ando trabajando, pero aún está muy verde.

Me gustaría pedirte ayuda, pero sé que lo encontrarás una absurdidad.

Me gustaría compartirlo contigo, pero me da demasiada vergüenza.

Eso sí, si algún día me atrevo, serás el/la primero en saberlo.

roma '06 [síl

2011-02-15T13:57:00.000Z

{potser seria el millor}

àger'10 [ síl

2011-02-14T15:32:00.000Z

[arroja tu corazón frente a tí

y sal corriendo a atraparlo]

cruce de destinos [Ricky Gervais, Stephen Merchant

berlín'10 [síl

2011-02-13T18:30:00.000Z

{no me ha dado tiempo

ni a memorizar

todos tus rincones}

parís [síl

2011-02-10T20:29:00.002Z

Cuando ahora paseamos por el alegre desorden de un mercado que aún se refugia en al sombra de la catedral, como sucede en tantas ciudades provinciales de Francia, constatamos la perduración de un mundo que fue viviente. Entre las berenjenas color obispo, las tan femeninas coliflores, los recios nabos, los caracoles, quesos, huevos, conejos, mieles y atadillos de romero, podríamos vivir perdurablemente. Cuando, por el contrario, recorremos las avenidas tiradas a cordel de las ciudades renacentistas italianas, ciudades gramaticales, nos consterna que aquel escenario sólo pudiera vivirlo un humano que se creyera príncipe y en consecuencia ahora no quepa más humanidad que esa mercancía doliente llamada turismo.

Autobiografía sin vida [ Félix de Azúa

hay libros que te hacen sentir muy pequeño

campo de'fiori, roma '06 [síl

2011-02-09T17:03:00.000Z

metáfora de la vida moderna

madrid'11 [síl

2011-02-08T21:56:00.000Z

{I need a (big) drink}

madrid'11 [síl

Des[apareguts - Gervasio Sánchez

2011-02-07T21:42:00.002Z

Sempre he admirat la feina dels periodistes i fotoperiodistes que van a zones de conflicte, que ens ofereixen els seus ulls, les seves orelles, la seva boca, per explicar-nos el què hi passa. Des que vaig descobrir Gervasio Sánchez no puc deixar de seguir-lo i d'emocionar-me amb la seva feina, amb la seva dedicació, amb el seu tacte per fer fotografies, amb la seva sensibilitat.

L'exposició Desapareguts (que es fa de forma simultània al CCCB de Barcelona, Madrid i Lleó) fa un recorregut per la memòria de persones desaparegudes a diferents països: des dels de la Guerra Civil espanyola, fins als desapareguts a mans de les dictadures de Xile i Argentina, passant pel Perú, Colòmbia, Guatemala, El Salvador, Cambodja o les més recents Bòsnia-Hercegovina o Iraq.

Gervasio ens mostra el recorregut de l'horror: els espais de reclusió, objectes personals de les víctimes, les seves famílies, i les exhumacions i les inhumacions.

Mentre un recorre l'exposició, comprova la "sort" que han tingut algunes famílies en poder enterrar els seus èssers estimats i saber que, al final, descansen en pau. Fins i tot, les vícitimes de conflictes més recents, i encara fumejants. Mentre que, "els nostres morts", després de tants anys, segueixen oblidats i enterrats, sense que les famílies els puguin plorar ni fer descansar en pau. És realment indignant i un clar símptoma que no tot està curat i que encara hi ha molt a resoldre i que, si no som capaços de solucionar això, res de bo construirem plegats.

Sens dubte, una exposició de la que se'n surt tocat però que és indispensable per prendre consciència.

CCCB Montalegre, 5 - 08001 Barcelona - Tel. 93 306 41 00

Fins l' 1 maig 2011- De dimarts a diumenges d'11 a 20h - Dijous d'11 a 22h

fotos [gervasio sánchez

2011-02-07T19:49:00.000Z

... y volvemos a cometer los mismos errores, a veces, sin darnos cuenta o no.

Muy buena la manera de criticar el pasado criticando el presente.

también la lluvia [icíar bollaín /paul laverty

2011-02-05T11:35:00.000Z

No era lluny ni difícil

Ha arribat aquest temps

que la vida perduda no fa mal,

que la luxuria és un llum inútil

i l'enveja s'oblida. És un temps

de pèrdues prudents i necessàries,

no és un temps d'arribar, sinó d'anar-se'n.

És ara quan l'amor

coincideix a la fi amb la intel·ligència.

No era lluny ni difícil.

És un temps que només em deixa l'horitzó

com a mesura de la soledat.

El temps de la tristesa protectora

No era lluny ni difícil [ Joan Margarit. Proa, 2010.

Madrid'11 [síl

2011-01-23T22:39:00.000Z

L'acumulaciuó de preguntes sense resposta dispara la tendència a la fabulació, reforça l'habilitat de mentir i ensenyar que la diversitat també consisteix a mantenir, a capa i espasa, les diferències. La mentida, doncs, s'imposa com l'instrument de comunicació més habitual. Per indicació materna, menteixo quan a l'escola em pregunten de què treballa le pare. Per interès, menteixo quan la mare pregunta si tinc deures. Per mimetisme, menteixo quan veig que tothom menteix.

sergi pàmies [ la bicicleta estàtica

vall de roures 2010 [síl

2011-01-21T10:30:00.002Z

Bernard: Los padres de Tammy adoraban a esas cabras. Tammy las desprecia, igual que cualquier cosa que no le parezca perfecta.
Percy: Quizás tema que la perfección sea el final de todo, Bernard.
Percy: Fingiendo no encontrarla nunca, consigue retrasar su propio final.
Bernard: !

Percy[ Percy Gloom

berlín'10 [síl

2011-01-20T22:26:00.000Z

urgente: operación rescate YA!

berlin10[síl

2011-01-18T17:12:00.000Z

Vuelvo a abrir la puerta. Brilla el sol en enero. La casa huele a incienso. El vino cicatriza heridas. Satie pone la emoción. Y me doy cuenta que aquí, sentada en el sofá, es donde estoy tranquila. Sólo falta encontrar algunas recetas y empezar con los trabajos de restauración. Quizás mañana.

Amsterdam'09 [ síl

2011-01-17T15:44:00.000Z

Tal vez sean nuestros errores los que conformen nuestro destino porqué sin ellos ¿qué daría forma a nuestras vidas? Tal vez si nunca nos desviáramos del rumbo fijado no nos enamoraríamos, ni tendríamos hijos, ni seríamos quienes somos. Después de todo, las estaciones cambian. Y también las ciudades. Y las personas entran y salen de nuestras vidas. Pero es un consuelo saber que aquellas a las que amas siempre vivirán en tu corazón. Y, si tienes suerte, a un vuelo de distancia.

carrie [ sex and the city

man in berlin10 [photo by síl

2011-01-16T20:29:00.000Z

Intento no pensar en lo diferentes que podían haber sido las cosas entre ellos porqué es demasiado tarde. Quizás fue demasiado tarde des del principio.

mapa de los sonidos de tokio [ isabel coixet

bangkok05 [photo by síl

2011-01-14T20:44:00.001Z

em regales un dia de festa?

jopercapdany2010 [photo by olga molina

2011-01-13T21:27:00.000Z

Últims dies per veure l'exposició sobre la Barcelona dels seixanta vista pel fotògraf Eugeni Forcano. És només una petita part de la seva obra però molt recomanable!

Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Pl. Pons i Clerch, 2, 2n · 08003 Barcelona
Tel. 93 256 34 20
www.bcn.cat/arxiu/fotografic
Del 29 de juny de 2010 al 15 de gener de 2011
Horari de visita:
De dilluns a dissabte de 10 a 19 h. Festius tancat
Entrada lliure

2011-01-13T17:43:00.000Z

{enteranyinada}

2011-01-03T22:33:00.000Z

Si nunca esperas nada de nadie

nunca te decepcionarás

[ Sylvia Plath

amsterdam'09 [photo by síl

2011-01-02T22:30:00.003Z

[Tot és fràgil

com la gent que creu que fa nosa]

gràcia'09 [photo by síl

2011-01-01T22:31:00.000Z

{un destello de felicidad}

amsterdam'09 [photo by síl

2010-12-31T18:29:00.003Z

10 momentos 10 de 2010

:: la mejor amiga invisible del mundo y el mejor regalo posible
:: el disco Acuérdate de vivir [ Ismael Serrano, el primer concierto de gira en bilbo con j., el primer concierto con v., el concierto con las flores y todas las emociones con él vividas
:: port aventura para celebrar los 40 de c.
:: compartir la Plaça del Rei con d. después de tantos años
:: frida kahlo en berlín con v.
:: ver las estrellas con o. y c.
:: vacaciones en la casa-casa
:: por fin disco de César Rodríguez [Déjame entrar y la presentación en el teatro lara
:: los nuevos miembros de la família: Guillem, Lucía, Maria, Ona...
:: abrir y cerrar el año con la gente más especial,... y todo lo que en él ha habido, bueno, malo o regular, pero compartido...

mur de berlín'10 [photo by síl

2010-12-31T15:12:00.001Z

Que en 2011 os acompañe la salud. Que el trabajo no le falta a nadie, ni el pan. Que los días tengan siempre pinceladas de color. Que os hagan reír mucho. Que no os sintáis nunca solos. Que lo que os rodea os siga emocionando. Que le deis una patada a la rutina si os asquea. Y que muchos abrazos terminen en vosotros.

Este año no voy a proponerme: ni ir al gimnasio, ni aprender inglés, ni aprender a tocar la guitarra, ni ser madrugadora, ni decir a todo que sí y dejar de ser yo, ni superar mi miedo escénico, ni hacer régimen, ni ahorrar a costa de no disfrutar, ni llevarlo todo al día, ni intentar ser perfecta y gustar a todos, ni cocinar bien, ni sacarme el carnet de conducir.

Este año me propongo: que lo que no puedo controlar no me afecte, no escribir en negativo, hacer sólo cosas que me gusten, despegarme de la pereza y los miedos, dar más abrazos y reír más a menudo.

parís'05 - berlín'10 [photo by síl

2010-12-29T17:49:00.001Z

{la áspera inmensidad de la ciudad

o de como una avería puede ser

la metáfora de una vida}

termocrash [photo by síl

Josep Brangulí en la Fundación Telefónica

2010-12-27T12:05:00.003Z

Hacía mucho que no visitaba la Fundación Telefónica de Madrid. Entro por la Gran Vía y sólo veo móviles, gadgets, modernidades y chicos trajeados que sonríen. Me he equivocado. Estoy desorientada. El chico me mira más extrañado. Le digo que buscaba la exposición y me indica que la puerta ahora está por la puerta lateral. Voy ahí. Paso el escáner. Me dan un número y me dicen que suba. Qué complicado nos lo están poniendo, pienso y verbalizo al otro visitante. El señor me mira raro. Y, por primera vez, me siento una extraña en Madrid. Empiezo a recorrer las salas y poco a poco me adentro en la obra de Josep Brangulí Soler (L’Hospitalet de Llobregat 1879 - 1945) y en la vida de Catalunya en la primera mitad de siglo XX (donde desarrolló la mayoría de su obra).

Mientras recorro las sales, escucho a dos señores que comentan la exposición. Quiero imaginarles fotógrafos, no sé. Les escucho, avanzando y retrocediendo a su ritmo. “Y la gente cree que las fotos siempre se han hecho solas”. “¿Te acuerdas de cuando había que revelarlas?”. Tienen razón. Hoy quien no tiene cámara de fotos tiene móvil. “Mira ésta! Con todo el sol de cara. Con lo difícil que es hacer fotos a contraluz. Aquí se ha quemado un poco pero es que es muy difícil hacer una foto así”. Les escucho con atención y me emociono. Sí, siempre he sido una nostálgica. Casi siempre de lo no vivido. Y también del trabajo bien hecho, del esfuerzo, del arte. Y pienso en fotologs, flickrs y demás. Y pienso, ¿qué hubieran podido hacer Cartier-Bresson, Doisneau, Lartigue, Ronis, Capa, Centelles o Català Roca si hubieran tenido nuestras cámaras digitales? Y, mientras repaso nombres, me sorprende que no conociera a Brangulí. De hecho, me sorprende que muchos de los grandes fotógrafos de este país no se conozcan ni sean referentes como “retratistas” de una época como lo son los franceses, por ejemplo.

Brangulí no fue sólo fotoperiodista, retrató una manera de vivir (las calles del Somorrostro, el barrio Gótico, las ferias), un periodo histórico (des de la Semana Trágica, al nazismo, visita de Reyes), el auge de la era industrial, la vida comercial, los paisajes urbanos. Y todo retratado con un aparente estatismo que hace que tome todo una estética de teatro, de museo. Casi siempre en formato de series. En definitiva, un extraordinario documento gráfico de la memoria de un país.

Su carrera se vio truncada por la victoria franquista, que marcó otra manera de ver y visualizar las cosas, con otra cultura visual (por llamarlo de alguna manera). Pero no dejó de trabajar, para empresas, para periódicos,

La exposición, comisariada por el también fotógrafo Valentín Vallhonrat, es la mayor retrospectiva hecha de éste casi desconocido fotógrafo. Cuenta con unas 300 piezas que provienen del archivo de la familia Brangulí (adquirido por la Generalitat de Catalunya en 1992) y del que se ha respetado la estructura temática.

Sigo recorriendo la exposición y me doy cuenta que es más larga de lo que esperaba. Y, he quedado! Tengo que alejarme de los dos señores y sus explicaciones y recorrer más rápido de lo que querría las salas. Mientras, sigo dándole vueltas a mis fotos, a la de mis amigos, a la de los que nos creemos hacemos fotos modernas y rompedoras: encuadres que seleccionan una parte del todo; repeticiones; descontextualitzaciones; detalles; etc. Pero si está todo inventado, chicos! Sólo hace falta ver algunas fotografías de las vanguardias europeas (Man Ray, Brassaï, Freund, Taro, Capa, Kollar, Krull,…) para darse cuenta que ya lo hicieron todo ellos… y, la mayoría de veces, con un solo click, sin la opción de tirar-ver-borrar. Mientras me alejo, pienso que quizás la fotografía debería darse como asignatura en las escuelas, o, por lo menos, darse para reforzar cualquier clase de historia y, sobretodo, para enseñarnos a mirar (y no sólo ver) lo que nos rodea.

Fundación Telefónica Madrid

Gran Vía, 28 (Acceso por C/ Valverde, 2).

Sala de exposiciones. 3ª planta

28013 Madrid

Teléfono: 915226645

E-mail: salafundaciontelefonica@telefonica.es

Horario:

De martes a domingo de 11 a 21 h

Lunes cerrado

Festivos: de 11:00 h. a 14:00 h

Entrada gratuita

Hasta el 30 de enero de 2011

2010-12-26T12:54:00.002Z

{¿por qué resultará tan difícil si al final es lo mejor?}

Gata sobre teulada de zinc calenta [ photo by Ros Ribas

2010-12-24T12:39:00.003Z

bones festes/felices fiestas!!!

a pesar de todo[photo by síl

2010-12-20T19:32:00.000Z

vacaciones, {buf!}

2010-12-19T16:25:00.001Z

COL·LABORA amb La Marató de TV3!!!

2010-12-19T16:16:00.002Z

[sorpresas que rompen las nubes]

calder en el reina sofía, madrid [photo by síl

2010-12-17T12:19:00.003Z

Tiene ganas de estar sola, de caminar sola. Siente una especie de dolor en el pecho, intenso pero placentero. Es como si hubiera una herida, pero una herida leve, una marca en la piel que quieres acariciar, reconocer, disfrutarla por todo lo que significa para ti. Ahora aún está, porque es posible que, pronto, desaparezca.

[párrafo final del libro Saber perder :: david trueba :: Anagrama :: 2008]

Sin nada más que añadir. Uno de los finales que recuerdo que me han gustado más.

grieta, berlín'10[photo by síl

2010-12-16T19:28:00.008Z

per què he plorat? [ albert guinovart (música i orquestració) i xavier bru de sala (guió) || mar i cel [ àngel guimerà (text) :: Dagoll Dagom (direcció: Joan Lluís Bozzo; producció: Anna Rosa Cisquella)

Encara no havia pogut veure cap programa sencer de No me la puc treure del cap de TV3 i en tenia ganes, n'havia sentit bones crítiques. Fa un parell de dies vaig sentir que avui dijous la cançó escollida seria Per què he plorat? del musical Mar i Cel, basat en l'obra d'Àngel Guimerà i produït per Dagoll Dagom. I no me'l podia perdre perquè sens dubte és una d'aquelles cançons que jo mai m'he pogut treure del cap. De fet, no vull.

No recordo massa bé com vai arribar a tenir el CD del musical, seria l'any de l'estrena (Teatre Victoria, 1988), pujaria un dia a Andorra i el meu pare em deixaria escollir algun CD. Després només recordo, escoltar i escoltar el CD, i cantar i cantar, i emocionar-me i plorar. Em sabia totes i cada una de les cançons i, ni tan sols havia pogut veure el musical! Somniava baixar a Barcelona a veure'l, però mai va poder ser, i em vai haver de conformar en veure'l per la televisió.

Em meravellava el muntatge que havien fet els Dagoll Dagom: un vaixell al mig de l'escenari. L'adolescència es prestava a quedar fascinada per un amor impossible (Saïd, un pirata morisc que s'enamora de la seva jove hostatge cristiana, Blanca), per la lluita de dos móns. Una música i orquestració que a mi em semblaven fascinants, plena de crescendos, emoció. Recordo les interpretacions increibles de Carlos Gramaje (Saïd) i Àngels Gonyalons (i posteriorement, Carme Cuesta -Blanca-), la imponent veu de Joan Crosas, la sorprenent actuació i interpretació d'Isabel Soriano fent de grumet, en Pep Cruz.

Sempre em va quedar la pena de no haver pogut veure aquell muntatge, però, per sort, la vida em (ens) va donar una nova oportunitat i, el 2005, van reposar-la, també al Victoria. La majoria d'actors no hi eren, però l'esència era la mateixa i l'emoció, la intensitat i la brillantor hi seguien sent. Carlos Gramaje (Saïd) increíble com sempre i una sorprenent Elena Gadel (Blanca) que no tenia una feina fàcil.

Passats els anys, em segueixo emocionant. Un no sap massa bé perquè hi ha cançons que t'emocionen, t'atrapen i t'acompanyen de per vida. Deia un metge que el fet que la música fós capaç de moure tantes emocions era perquè "toca els punts emocionals i és capaç de rescatar de la memòria experiències molt antigues". I jo afegiria que també, somnis i desitjos.

2010-12-14T20:07:00.006Z

pluja constant [ teatre villarroel

Els policies Joey (Pere Ponce) i Denny (Joel Joan) són companys i amics des de fa molt temps. Joey és solitari i solter, i Denny està casat i té fills; ambdós estan carregats de problemes i defectes. L’introvertit Joey lluita contra l’alcoholisme i Denny està constantment enfadat i obsessionat amb defensar la seva família de qualsevol amenaça. Un thriller policial, dur i punyent que envolta a dos amics i companys de feina involucrats en una disputa en un barri de Chicago, que els posarà a prova i canviarà per sempre més les seves vides.

Ambientada al Chicago dels anys 80, amb els referents de Starsky i Hutch, Pluja constant és una obra punyent. Amb un format, aparentment, gens fàcil (només 2 actors en escena) i amb una escenografia gairebé buida aconsegueix ser una obra realment impacatant. Cinematogràfica. Amb l'única referència de simples jocs de llums i ombres, s'aconsegueix que et col·loquis en els diferents espais que marca l'acció amb un ritme àgil i que no deixa temps a la relaxació. Gràcies a això i, sobretot, a l'esforç actoral de Pere Ponce i Joel Joan (el poli bo i el poli dolent). Un veritable esforç energètic, barreja de físic i emocional. Dos personatges sols, cara a cara. Posats al límit i plens de contradiccions. La lluita entre el què es vol fer i el què s'ha de fer. La realitat de fins on es pot arribar per aconseguir quelcom.

He d'admetre que tinc sentiments una mica contradictoris sobre en Joel Joan però he d'admetre que és un actoràs de teatre. Ho dóna tot, fa un autèntic exercici físic i demostra tota la força que porta dins. No sé si la diferència de caràcter dels personatges fa que s'accentuïn més els diferències. Però, tot i que en Pere Ponce està realment bé sobre l'escenari, se'l menja de cap a peus.

En definitiva, una película a sobre l'escenari. Molt recomanable pels amants de les pelis de polis i pels que volen veure autenticitat a sobre els escenaris.

FITXA TÈCNICA:

AUTOR: Keith Huff
TRADUCCIÓ: Ernest Riera
DIRECCIÓ: Pau Miró
REPARTIMENT:
Joel Joan (Denny)
Pere Ponce (Joey)

ESPAI ESCÈNIC: Sebastià Brosa
IL·LUMINACIÓ: Albert Faura
VESTUARI: Susana de la Fuente
ESPAI SONOR: Javier Gamazo
CARACTERITZACIÓ: Toni Santos
PRODUCCIÓ: La Villarroel

Fins el 9 de Gener a LA VILLARROEL (Villarroel, 87 - Barcelona)

photo by Ninstudio [extreta de La Villarroel

2010-12-13T18:17:00.005Z

Por fin recojo la cama del salón, paso la escoba y abro las ventanas. Pero todo sigue oliendo a podrido. El calor se quedó afuera. Como la vida. Vuelvo a matear. Había olvidado su sabor amargo. Justo ahora. Y América me sigue doliendo. Como la música. Y, en el fondo, yo sólo quería bailar. Sólo una vez.

2010-12-13T15:02:00.001Z

2010-12-12T18:24:00.006Z

INVICTUS [ William Ernest Henley

Más allá de la noche que me cubre

negra como el abismo insondable,

doy gracias a los dioses que pudieran existir

por mi alma invicta.

En las azarosas garras de las circunstancias

nunca me he lamentado ni he pestañeado.

Sometido a los golpes del destino

mi cabeza está ensangrentada, pero erguida.

Más allá de este lugar de cólera y lágrimas

donde yace el Horror de la Sombra,

la amenaza de los años

me encuentra, y me encontrará, sin miedo.

No importa cuán estrecho sea el portal,

cuán cargada de castigos la sentencia,

soy el amo de mi destino:

soy el capitán de mi alma.

2010-12-12T17:43:00.004Z

{peligro de derrumbe :: problemas estructurales}

la paz, bolívia [photo by síl

2010-12-08T11:47:00.005Z

días de dolor en los riñones (y no poder caminar)... días de tomar conciencia (y concienciación)... días de preparar comidas (que se acumulan en la nevera)... días de encuentros (que terminan siendo desencuentros)... días de ruido (en silencio)... días azules (que se engrisecen)... días de sitios equivocados (y opciones excluyentes)... días de ponerse al día con películas (que esperaban ser compartidas)... días de apuntes (debajo de la manta)... días de no hacer la cama (y sentir frío)... días de no-puente (de todo a medias)....

astúries [photo by síl

2010-12-05T13:53:00.003Z

luces errantes[ismael serrano con los niños refugiados de Gaza

visita el proyecto y compra la canción

2010-11-25T08:13:00.005Z

des de baix

[pensava que no tenien llista a Lleida, però sí,

pot ser una altra opció, ni que a províncies ho tinguem difícil]

i, sinó et convenç res...

transforma la teva indignació

vota nul